No suelo escri­bir por aquí en valen­ciano, pero siendo el tema que es y de lo que se trata lo haré así. Lo siento por los que pue­dan no entenderme.

Fa ya un bon gra­pat de temps (com mig any o aixina) que estic seguit el canal de You­Tube del Tio Fredo. Com molts dels que me lle­giu de sovint no sou de Valén­cia no sabreu quí és, pero se tracta d’un home que com­pon música valen­ciana. En tot el toc valen­cià pero en lle­tra creada i inven­tada per ell mateixa. Dedica cançons a coses tan valen­cia­nes com son la pae­lla, el all-​​i-​​pebre, la pilota valen­ciana, els cali­quen­yos, etc.

Vullc ficar per ací un dels pri­mers vídeos pel qual va donar-​​se a conéi­xer per Inter­net. I un dels que més famós l’han fet ací a Valén­cia. Està clar que és un show­man i que en cada crea­ció que fa pot sor­pren­dre més i a més gent. Ixcà tots els valen­cians defen­gue­ren la terra, la cul­tura i l’idioma tant com ho fa ell. És sense cap dubte digne d’admiració. Vos deixe en el Rock de la Pae­lla, que mos explica ben be qué s’ha de fer per a fer una bona pae­lla. xD

I per a poder seguir la cançó, ací vos deixe la lletra:

Sant Antoni de Gavarda, que feu un mila­cre en Ante­lla.
Sense sal, arròs, ni oli es va fer una paella.

Por­ta­rem oli, pebre roig, garrofó, ferra­dura i tave­lla.
Sal, safrà, uns allets pelats, colo­rant i tomata rallà.
Un quilo d’arròs, un pollas­tre i mig conill.
Dotze cara­gols i el barral ben ple de vi.

Busca un bon racó que no faça vent i amontonare’m la llenya.

La vota­rem foc, la nive­lla­rem, i en dos hores la pae­lla.
La cullera en la mà, sense escu­de­llar, tots men­gem de la pae­lla.
Rasca el soca­rrat, chu­pla els cara­gols, reco­llons quina pae­lla.
Açò és el rock de la pae­lla, i tot lo món men­gem paella.

I en acabar-​​se la pae­lla can­ta­rem i fes­te­ja­rem amics al vol­tant de la taula.
Rifa­rem entre els comen­sals qui serà al qui li toque escurar-​​la.
En terra d’Alacant, una llima i un fre­gall.
Tota emba­durnà i ara la podrem alçar.

Tots recor­da­rem un dia en el camp que mos foté­rem la pae­lla.
La cullera en la mà, sense escu­de­llar, tots men­gem de la pae­lla.
Rasca el soca­rrat, chu­pla els cara­gols, reco­llons quina pae­lla.
O be per a dinar, o be per a sopar, sem­pre és bona la pae­lla.
Açò és el rock de la pae­lla, i tot lo món men­gem paella.

Ser­vixca açò com home­nage ad este gran home que tant està fent per la nos­tra cultura.